L’ALTAVEU FIDEL DE LA FRONTERA SUD
Títol: Mos Maiourum, la veu dels avantpassats
Creadors/intèrprets: Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin
Dia i lloc: La Villarroel (fins al 26 de maig)
Des de l’any 2000 s’ha comptabilitzat la mort de més de 35.000 persones al Mediterrani, 518 amb el que portem d’any. Són xifres incertes, que canvien pràcticament cada dia; fins i tot algú es pot estar ofegant ara mateix en escriure aquestes línies i mai no se’n trobi el cos. Aquest marcador de la mort de l’Europa fortalesa neix d’unes polítiques migratòries restrictives que tenen com a banc de proves des de fa anys la Frontera Sud de l’Estat espanyol. El projecte Mos Maiorum, la veu dels avantpassats puja a escena la complexitat d’aquesta realitat.
Teatre documental directe i sense concessions que apropa el públic a Màlaga, Melilla, Nador, Tànger, Ceuta i també Barcelona, on s’escolta el testimoni de migrants que habiten la muntaya del Gurugú, activistes com Helena Maleno, personal de la Creu Roja o un guàrdia civil, a més dels reclams turístics i publicitaris d’alguns dels llocs.
La posada en escena és un espai totalment buit presidit per una pantalla en el qual els intèrprets es van movent lliurement mentre arrosseguen el públic, que està dempeus al seu voltant, aspecte que desperta la sensació d’incertesa. L’austeritat escenogràfica també es fa present en què tots tres van vestits de negre, com habitualment els tècnics als teatres, cosa que els desdibuixa i potencia els protagonistes.
És el primer cop que com a espectadora he vist un procés creatiu fruit de la tècnica verbatim, un recurs habitual al teatre documental anglosaxó que aquí pràcticament no s’utilitza. A la nostra cartellera aquesta peça n’és pionera a la manera ortodoxa. Pel que fa a la recollida d’informació ens resulta propera a un treball de recerca d’antropologia social i cultural per l’ús del testimoni, o a l’ecologia social de l’escola de Xicago en tant que mostra els espais i la seva importància en la interacció entre subjectes. El resultat és la reproducció fidel de les paraules dels entrevistats i entrevistades escoltant-les a través d’auriculars al ritme de la representació. És indiscutible la destresa dels tres intèrprets i alhora creadors, que també mantenen la pronúncia en castellà del sud o francès que respira Àfrica, conserven els dubtes de l’expressió oral o el deix del cansament. I sense que l’espectador ni se n’adoni perquè està immers en el contingut, que és el que importa.
Estrenat al TNT del 2016 després d’haver guanyat la Caravana de Tràilers de l’edició anterior, aquest és el primer treball conjunt d’Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin i s’allunya de tot el que han fet. Ara es pot veure a l’OFF de La Villarroel fins a meitat de maig, i estaria molt bé que prorrogués i que seguís girant arreu perquè Mos Maiorum és una proposta honesta, que neix de la necessitat de defensar els drets humans i denunciar la injustícia i de l’obstinació de no voler donar l’esquena a una situació que ens és propera i massa sovint ignorada.
Notes d'escena. Crítica teatral 