FAIR FLY

LA COMÈDIA DEL FRAU DE L’EMPRENEDORIA

Títol: Fairfly
Companyia: La Calorica
Autor: Joan Yago
Direcció: Israel Sola
Intèrprets: Xavi Frances, Aitor Galisteo-Rocher, Vanessa Segura, Queralt Casasayas
Dia i lloc: Diumenge 24 de maig (fins al 17 de juny) La Villarroel

La Villarroel ha acollit, amb molt bon criteri, l’alenada de Fairfly, l’espectacle de La Calòrica estrenat a “El Cicló” del Tantarantana, premiat als Butaca i als Premis de la Crítica i, vista la cosa, destinat a ser el text sobre el món laboral actual de la mateixa manera que ho fou El Mètode Grönholm de Jordi Galceran, aquell T6 estrenat el 2003 al Teatre Nacional de Catalunya que ves-li al darrera.

MOS MAIORUM, EL COSTUM DELS AVANTPASSATS

L’ALTAVEU FIDEL DE LA FRONTERA SUD
Títol: Mos Maiourum, la veu dels avantpassats
Creadors/intèrprets: Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin
Dia i lloc: La Villarroel (fins al 26 de maig)

Des de l’any 2000 s’ha comptabilitzat la mort de més de 35.000 persones al Mediterrani, 518 amb el que portem d’any. Són xifres incertes, que canvien pràcticament cada dia; fins i tot algú es pot estar ofegant ara mateix en escriure aquestes línies i mai no se’n trobi el cos. Aquest marcador de la mort de l’Europa fortalesa neix d’unes polítiques migratòries restrictives que tenen com a banc de proves des de fa anys la Frontera Sud de l’Estat espanyol. El projecte Mos Maiorum, la veu dels avantpassats puja a escena la complexitat d’aquesta realitat.

Humor negre per dessacralitzar la mort

Títol: La Calavera de Connerama
Autor: Martin McDonagh
Traducció i adaptació: Pau Gener
Direcció: Iván Morales
Intèrprets: Pol López, Marta Millà, Oriol Pla, Xavi Sáez
Dia i lloc: 19 de setembre de 2017 a La Villarroel

Irlanda rural, humor negre, crueltat domèstica i desafiament a la tradició: ingredients de la personal dramatúrgia de Martin McDonagh, que va saltar a la fama internacional amb l’òpera prima La Reina de Bellesa de Leenane (1996). Ara La Villarroel presenta La Calavera de Connemara, una barreja de trhiller i comèdia esbojarrada de llenguatge barroer que se’n riu del mort i de qui el desenterra a mans d’Ivan Morales.

La mateixa misogínia i homofòbia, vint anys després

Títol: Paraules encadenades
Autor: Jordi Galceran
Direcció: Sergi Belbel
Intèrprets: Mima Riera i David Bagés
Dia i lloc: 6 de juliol a La Villarroel

Fa 20 anys Jordi Galceran signava Paraules encadenades, la dramatúrgia catalana ja tenia un thriller teatral propi i a més protagonitzat per un psicòpata ben nostrat. Llavors aquest arbre ja tapava  força un bosc que clava l’arrel en l’estereotip sexista i homòfob perquè,  d’una banda es culpabilitza la dona de les desgràcies masculines −sigui la mare o  l’esposa −, i de l’altra es ridiculitza que dos homes puguin estimar-se.

Periodisme, guerra, amor i humor en un espectacle excel·lent

Títol: La Treva
Autor: Donald Margulies
Traducció: Cristina Genebat
Direcció: Julio Manrique
Intèrprets: Clara Segura, Ramon Madaula, David Selvas, Mima Riera
Data: Dijous, 27 d’octubre a La Villarroel

Des del naixement del fotoperiodisme de guerra hi ha algunes qüestions que es debaten constantment, com ara quin sentit té que els professionals es juguin la vida; per què van de conflicte en conflicte; o el recurrent dilema fer la foto o intervenir en l’acció. La Treva de Donald Margulies enfoca aquests temes des de l’experiència de Sarah Goodwin, fotoperiodista de prestigi que després d’un atemptat és repatriada al seu país.

Cartes d’amistat mortals

Títol: Adreça desconeguda
Autor:  Kathrine Kressmann Taylor
Traducció:  Ernest Riera
Direcció: Lluís Homar
Intèrprets: Lluís Homar i Eduard Fernández
Dia i lloc: 23 de gener (fins al 31 de març) al www.lavillarroel.cat

Ahir al vespre s’estrenava a La Villarroel un dels textos més esfereïdors que s’han portat a escena, Adreça desconeguda (1938), escrita per la nordamericana Kathrine Kressmann Taylor, publicada primer a Story magazine, i posteriorment en format novel·la per Reader Digest, edició que va comptar a l’època amb 3 milions de lectors. Lluís Homar i Eduard Fernández encetaven el vespre conversant amb el públic de manera còmplice i amistosa, explicant que començarien l’obra, deixant-se uns plecs de cartes, brindant i tenint un record per Anna Lizaran, moment en què els presents van també homenatjar l’actriu amb un sentit aplaudiment.