L’incombustible èxit de la dramatúrgia perfecta

Títol: Art
Autora: Yasmina Reza
Traducció i adaptació: Jordi Galceran
Direcció: Miquel Górriz
Intèrprets: Pere Arquillué, Francesc Orella i Lluís Villanueva
Estrena: Temporada Alta 2016. Actualment en gira

Quan el 1918 Kazimir Malèvitx pintava Blanc sobre blanc, poc podia imaginar que, dècades més tard, el quadre seria protagonista d’una obra teatral. Quan es va estrenar Art el 1994, tampoc Yasmina Reza podia intuir que la seva tercera obra seria la més representada d’un dramaturg viu. Fins avui, èxit arreu del món, repartiments consagrats i traducció a més de 30 idiomes. En català, curiosament, el debut és força recent. Estrena al Temporada Alta 2016, estada al Teatre Goya de Barcelona, actualment gira arreu de Catalunya i tornada al Goya a partir de la primavera vinent, just un segle després de la creació de l’obra pictòrica més coneguda del suprematisme rus.

El sord diàleg entre vencedor i vençut

Títol: Prendre partit
Autor: Ronald Harwood
Traducció: Ernest Riera
Direcció: Josep Maria Pou
Intèrprets: Josep Maria Pou, Andrés Herrera, Sandra Monclús, Anna Alarcón, Pepo Blasco , Sergi Torrecilla
Dissabte 17 de gener (fins a l’1 de març) al Teatre Goya

En un despatx en ruïnes del Berlín de 1946, metàfora del món al final de la II Guerra Mundial, assistim al procés de desnazificació del director d’orquestra Wilhelm Furtwängler, personatge encara absent físicament però que es respira a escena. Aquest és el tret de sortida de Prendre partit, escrita el 1995 per l’oscaritzat dramaturg britànic Ronald Harwood i estrenada al West End sota la direcció de Harold Pinter. Al teatre Goya és Josep Maria Pou qui capitaneja l’espectacle, dirigint i interpretant el famós compositor i director en una posada en escena sòbria i clàssica.

El comodí de la bona gent

Títol: Bona gent
Autor: David-Lindsay Abaire
Direcció: Daniel Veronese
Traducció: Joan Sellent
Intèrprets: Mercè Arànega, Àlex Casanovas, Nies Jaume, Carol Muakuku, Rubén Ametllé, Àngela Jové
Dia i lloc: Dilluns, 18 de març, sense data de sortida, al Teatre Goya Codorniu

De vegades familiars, amics i coneguts ens fan aquella pregunta: què puc anar a veure al teatre? Si són persones properes la qüestió es resol sense dilació, evidentment amb cert risc que comporta donar resposta, però amb la confiança absoluta de poder fracassar totalment sense represàlies. Jo mateixa quan necessito consell sobre restaurants o algun ingredient, menja o recepta torturo els  “Olleta de Verdures”, a qui, ja posats, recomano seguiu.  Però, i si es tracta de gent que no forma part del nucli dur? Llavors allò del “dona, tu que escrius crítica teatral” no fa gaire gràcia.