Arxiu de la categoria: Festivals

Carlo vive!

Títol: Ragazzo
Autoria i direcció: Lali Álvarez Garriga
Intèrpret: Oriol Pla
Dia i lloc: Dijous, 16 de febrer (fins el 19) al Teatre Lliure

oriol-pla-_ragazzo

El juliol de 2001 bona part d’una generació perdíem la innocència davant la pantalla de la tele en veure en directe la mort Carlo Giuliani durant les protestes contra la cimera del G8, que havia convertit Gènova en una ciutat-fortalesa amb 30.000 policies. De cop enteníem que anar a una manifestació era molt més perillós del que ens podia semblar perquè ja no es tractava només d’entomar quatre cops de porra, sinó que la força de l’Estat era capaç d’esclafar un cos fins matar-lo passant-li per sobre diversos cops amb un vehicle, a plena llum del dia i amb total impunitat i indiferència. La impactant mort d’aquest jove de 23 anys i la investigació següent per aclarir-ne les circumstàncies ha estat sempre envoltada de polèmica i encara avui no resolta de manera justa.

Continua llegint

Dinamita de la auténtica para inaugurar el TNT

Títol: 4
Text, espai escènic i posada en escena: Rodrigo García
Intèrprets: Gonzalo Cunill, Núria LloansiJuan Loriente, Juan Navarro, quatre galls i dues nenes. 
Dia i lloc: 29 de setembre. Espectacle inaugural. Festival TNT

cumbia

Todavía estás en forma hijo de puta y Qué coño estoy haciendo bailando en un escenario esta música de mierda. No. No son títulos de obras de Rodrigo García. Eran las dos frases que asaltaron mi cerebro mientras intentaba seguir al ritmo de “caderitas, caderitas” que marcaba Juan Navarro. Sí, el héroe fondón de la cumbia y el desparpajo me invitó a salir, en “4”, el título más corto de la carrera de García y que ha inaugurado el Festival TNT de este año. Pieza digna de este festival que avanza a paso seguro, apto tanto para los fieles de la escena de riesgo, como para público curioso que se deja llevar. 
A mi lado, una adolescente con cara asustada me preguntó si yo era bailarina (¡!) y si tendríamos que hacer más cosas. Me miró aliviada al responderle que ni idea de baile y que seguramente nos dejarían ir pronto y sin más, porque en las obras de este director era la primera vez que veía subir un grupo tan numeroso de público al escenario.

Continua llegint

Valenta conferència per denunciar la brutal impunitat a Veracruz

Títol: Veracruz.Nos estamos deforestando o como extrañar Xalapa
Idea original: Lagartijas tiradas al sol
Intèrpret: Luisa Pardo
Dia i lloc: 30 de setembre. Nova Jazz Cava. Festival TNT

veracruz

La companyia mexicana Lagartijas tiradas al sol ha emprés un projecte de teatre documental  de magnitud titànica. Amb motiu del cinquantè aniversari de la publicació de La Democracia en México (1965) del sociòleg Pablo González Casanova, obra fonamental no només a Mèxic sinó també a tota Llatinoamèrica, han decidit crear 32 espectacles, un per cada estat de la República. Al Festival TNT de Terrassa s’hi ha presentat Veracruz. Nos estamos deforestando o cómo extrañar Xalapa.

Continua llegint

Un passeig que escolta a consciència els invisibles

Títol: Plácido Mo #Terrassa
Idea original i direcció: Magda Puig
Assessorament artístic: Judith Pujol i Ricard Soler
Grup Andana: Nino Gogockhia, Pere P. Martínez, Mercedes Cáceres, Itam Bidiar
Dia i lloc: 30 de setembre Festival TNT

placido-1placido-2

 

 

 

 

 

Plácido Mo #Terrassa, el debut com a creadora de l’actriu i grafista Magda Puig, acompleix amb les expectatives que teníem després d’haver-ne informat en prèvia  a Recomana.cat i, sobretot i el més important, és honest amb l’objectiu que s’havia proposat: donar veu i presència a les persones sense sostre que viuen al nostre voltant i sovint són ignorades, no només a les grans urbs com Barcelona sinó també a ciutats mitjanes com Terrassa. I ha estat precisament gràcies al Festival TNT, que ha tingut lloc el procés de producció i d’estrena de l’espectacle.

Continua llegint

Comèdia comercial de bones interpretacions

Títol: El bon pare
Autor i director: David Plana 
Intèrprets: Lluís Soler, Teresa Vallicrosa, Georgina Latre, Jaume Madaula
Dia i lloc: Dijous 21 de juliol a Teatre Condal

bonpare

Diu la saviesa popular que els draps bruts es renten a casa. I més si tens una llar de luxe en un espai privilegiat amb vistes a la petita ciutat de la qual ets l’alcalde. Un polític esquerranós i d’èxit a punt d’emprendre una nova campanya electoral, el progenitor modèlic que ha educat la seva única filla com un amic i que, amb menys d’una jornada, veurà com la seva vida perfecta i aparentment controlada no té res a veure amb la realitat.

Continua llegint

Brillant text anti sistema per al primer monòleg de Clara Segura

Títol: Conillet
Autora: Marta Galán
Traducció i adaptació: Marc Martínez
Direcció: Marc Martínez
Intèrpret: Clara Segura
Dia i lloc: Dimecres, 3 d’agost al Teatre Romea
conillet

Marta Galán va escriure El Conejito del tambor Duracell fa deu anys, un text que el 2007 va donar lloc  a Melodrama/2007, protagonitzada per Santiago Maravilla i exhibida a les esquerdes alternatives de l’escena. L’any passat, Marc Martínez l’adaptava una altra vegada convertint-la en Conillet.  Aquesta producció de Bitò va estrenar-se a Temporada Alta, després va arribar al Lliure, ha fet gira per alguns indrets de Catalunya i aquest Grec s’ha representat al Romea.  Clara Segura, que n’és la protagonista, va merèixer diferents premis per aquesta interpretació, entre ells el de la Crítica.

Continua llegint

Capital, família, tradició

Títol: Lehman Trilogy
Autor: Stefano Massini
Traductor: Carles Fernández Guia
Direcció: Roberto Romei
Intèrprets: Rubèn de Eguía, Òscar Muñoz, Santi Ricart, Jordi Rico, Jacob Torres, David Vert
Dia i lloc: Divendres 8 de juliol (fins al 31) a La Villarroel

lehman trilogy

Un espai més aviat buit, ocupat només per una sèrie de mòduls de fusta als quals els intèrprets n’hi afegeixen més, com si fossin els esglaons de l’escala social que pugen progressivament amb pas ferm. Estructura que, encarant l’inici del segle XX,  serà presidida per una butaca  que evoca el monument a Abraham Lincoln; símbol d’aquesta democràcia imperial dels homes fets a ells mateixos que és els Estats Units d’Amèrica. En conjunt i des d’una perspectiva general, una construcció que també suggereix aquell aire familiar dels tribunals de les pel·lícules i sèries americanes. Continua llegint