Rotund discurs de mínima expressió formal

Títol: Masacre
Autor: Alberto San Juan
Intèrprets: Marta Calvó i Alberto San Juan
Dia i lloc: 30 de març (fins el 9 d’abril) al Teatre LliureMasacre_Teatro del Barrio

El desembre del 2013 s’inaugurava el Teatro del Barrio, cooperativa de consum cultural i àgora de voluntat clarament política, al popular barri de Lavapiés de Madrid.  El primer espectacle, Autorretrato de un joven capitalista español protagonitzat per Alberto San Juan, donava pas a una programació marcada per la política i la història contemporània espanyoles.

Continua llegint

L’essència del teatre a través del testimoni

Títol: Dale recuerdos XXX (Je pense à vous)
Creació i direcció: Didier Ruiz
Intèrprets: Neus Ballabriga Vidaller, Elena Boy Sacristá, Pepa Campa Viñeta, Rosa Gallardo Pérez, Salvador Gaspar Sanchez, Eugeni Llorens Sanjuan, Fernando Sesé, Teresa Fors Pallas, Mercedes Vallina Álvarez i Francesc Valls
Dia i lloc: Diumenge, 2 d’abril al Teatre Lliure

Una de les metodologies qualitatives més habituals en ciències socials és l’anomenada història de vida, emprada ja fa gairebé un segle en els camps de la psicologia, l’antropologia o la sociologia. Des de la perspectiva historiogràfica és fonamental en la història oral, disciplina especialment desenvolupada a Europa a partir dels anys 70 del segle passat, en la qual el testimoni i la seva experiència són imprescindibles.

Continua llegint

Una comèdia més

Títol: L’electe
Autor: Ramon Madaula
Direcció: Jordi Casanovas
Intèrprets: Ramon Madaula, Roger Coma
Dia i lloc: 29 de març (fins al 7 de maig) a la Sala Muntaner

Després del debut teatral com autor amb Coses nostres, l’actor Ramon Madaula torna a la dramatúrgia amb L’electe, comèdia per a dos personatges protagonitzada per ell mateix i Roger Coma. Un diàleg de punt de partida típic del gènere, aquella situació banal que desencadenarà l’acció. Trobada de teva-meva entre un polític i un psiquiatra on el primer vol una solució ràpida a la seva picor al nas a base d’una pastilla salvadora i el segon treu la llibreta de la psicoanàlisi per viatjar al més profund. Res de nou en aquesta escenografia que ens situa en el despatx del polític, típic text que fa que el públic rigui a base d’una bona dosi de tòpics i que se’n surt perquè li apreciem que no tingui cap pretensió més. Sí que se li pot reconèixer cert mèrit en fer humor amb institucions i empreses cabdals del país, a més de deixar anar alguna sentència hilarant com “Catalunya ha de passar de la paranoia sistemàtica al deliri controlat”.

L’interès de L’electe, doncs, rau en el recital interpretatiu dels dos protagonistes gràcies a l’àgil direcció de Jordi Casanovas. Roger Coma treu tot el suc a la seva gestualitat i a la ingenuïtat del personatge, mentre que Ramon Madaula dibuixa un bon equilibri de doctor seriós i murri.

Sinopsi
Un jove polític acaba de ser escollit president. En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura, però cada vegada que l’assaja un terrible tic deforma la seva cara de manera tan ridícula com hilarant. El psiquiatra només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president electe faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

Article publicat a Butxaca (abril 2017)

Ibsen, dinamita íntima

Títol: L’ànec salvatge
Autor: Henrik Ibsen
Adaptació: Marc Artigau, Cristina Genebat, Julio Manrique
Direcció: Julio Manrique
Intèrprets: Andreu Benito,Ivan Benet,Jordi Bosch, Laura Conejero, Pablo Derqui, Miranda Gas,Jordi Llovet,Lluís Marco, Carles Pedragosa i Elena Tarrats
Dia i lloc: Dijous, 2 de març (fins al 9 d’abril) al Teatre Lliure

 

La relació entre l’obra d’Ibsen i la nostra tradició teatral és prou fluïda i habitual. Impossible oblidar algunes lectures i relectures dels grans clàssics de l’autor noruec: l’espectacular Peer Gynt signat per Calixto Bieito o Stockmann, la versió íntima d’Un enemic del poble de Les Antonietes. També hem hagut de suportar algun daltabaix com aquell Quan tornem d’entre els morts dirigit per Ferran Madico o la versió de Magda Puyo i Carles Mallol d’Espectres. És així, amb aquesta varietat d’experiències, que ens hem aproximat a L’ànec salvatge, mai representada en català, i que ha significat el debut de Julio Manrique en la direcció d’una obra d’aquest autor.

Continua llegint

Un clàssic “al dente”

Títol: L’hostalera
Autor: Carlo Goldoni
Direcció: Pau Carrió
Intèrprets: Laura Aubert, David Verdaguer, Júlia Barceló, Javier Beltran, Jordi Oriol, Alba Pujol, Marc Rodríguez
Dia i lloc: Dijous 26 de gener, a la Biblioteca de Catalunya (fins el 5 de març).

L'hostalera de Goldoni de La Perla 29 amb Laura Aubert

A ca La Perla 29 han tornat els aires italians. Aquest cop amb un text de Carlo Goldoni, L’hostalera, de qui encara estem rient Els feréstecs que va dirigir Lluís Pasqual al Lliure.
La mateixa alegria de viure i el batec del sentiment amorós, que aquí és un joc d’embolics entre Mirandolina, els seus tres pretendents habituals i un nouvingut, un misògin desmenjat que es declara totalment contrari a l’amor i, evidentment, es rendirà als encants de la protagonista. Continua llegint

Carlo vive!

Títol: Ragazzo
Autoria i direcció: Lali Álvarez Garriga
Intèrpret: Oriol Pla
Dia i lloc: Dijous, 16 de febrer (fins el 19) al Teatre Lliure

oriol-pla-_ragazzo

El juliol de 2001 bona part d’una generació perdíem la innocència davant la pantalla de la tele en veure en directe la mort Carlo Giuliani durant les protestes contra la cimera del G8, que havia convertit Gènova en una ciutat-fortalesa amb 30.000 policies. De cop enteníem que anar a una manifestació era molt més perillós del que ens podia semblar perquè ja no es tractava només d’entomar quatre cops de porra, sinó que la força de l’Estat era capaç d’esclafar un cos fins matar-lo passant-li per sobre diversos cops amb un vehicle, a plena llum del dia i amb total impunitat i indiferència. La impactant mort d’aquest jove de 23 anys i la investigació següent per aclarir-ne les circumstàncies ha estat sempre envoltada de polèmica i encara avui no resolta de manera justa.

Continua llegint

La tendra pallassa de missatge contundent

Títol: Paradís Pintat
Autor: Ferrucio Cainero i Pepa Plana
Direcció: Ferrucio Cainero
Intèrprets: Pepa Plana
Dia i lloc: Dimecres, 25 de gener (fins al 19 de febrer) a la Sala Muntaner

Paradís Pintat de Pepa Plana

Vint anys a escena i el seu nas roig continua lluent com el primer dia. Hores i bolos arreu del món, des del teatre més petit fins a la gran producció amb el Circ du Soleil. Pepa Plana és la pallassa, la pallassa és Pepa Plana, autènticament indestriables, de mirada sincera dins i fora de l’escenari. És una rara avis del nostre panorama escènic: dona, pallassa i que fa espectacles per adults. Només per això ja s’hauria d’anar a veure Paradís pintat, el seu darrer treball. Petit format d’un humor i una sensibilitat només apta per a públic sense prejudicis.

Continua llegint