LA COMÈDIA DEL FRAU DE L’EMPRENEDORIA
Títol: Fairfly
Companyia: La Calorica
Autor: Joan Yago
Direcció: Israel Sola
Intèrprets: Xavi Frances, Aitor Galisteo-Rocher, Vanessa Segura, Queralt Casasayas
Dia i lloc: Diumenge 24 de maig (fins al 17 de juny) La Villarroel
La Villarroel ha acollit, amb molt bon criteri, l’alenada de Fairfly, l’espectacle de La Calòrica estrenat a “El Cicló” del Tantarantana, premiat als Butaca i als Premis de la Crítica i, vista la cosa, destinat a ser el text sobre el món laboral actual de la mateixa manera que ho fou El Mètode Grönholm de Jordi Galceran, aquell T6 estrenat el 2003 al Teatre Nacional de Catalunya que ves-li al darrera.
AGULLES DE GANXO DEL SEGLE XXI
Títol: A Vore
Direcció: Sònia Gómez i Ramon Balagué
Música: Astrio i Pau Puig
Balladores: Sònia Gómez i Carme Balagué
Dia i lloc: Museu Etnològic,19 de maig
El Museu Etnològic de Barcelona ens ha permès recuperar aquesta Nit dels Museus 2018 l’espectacle A Vore, estrenat la passada Fira Mediterrània i que a la capital catalana havia fet parada a l’Auditori i el Mercat de les Flors; que s’hagi vist en els equipaments esmentats, ja ens indica que no es tracta d’una proposta convencional. L’entrada del museu s’ha convertit en espai ideal per aquesta versió simplificada escenogràficament parlant, que potencia la proximitat amb el públic sense restar contingut.
INTENSITAT INTERPRETATIVA I SOBRIETAT FORMAL
Títol: Medea
Adaptació: Lluís Pasqual i Alberto Conejero
Direcció: Lluís Pasqual
Intèrprets: Emma Vilarasau, Andreu Benito, Roger Coma, Joan Sureda, Joan Farssac/ Guim Luque, Arià Campos/ Pau Trujillo
Dia i lloc: Teatre Lliure fins al 12 de maig
La foscor i el buit marquen el camí cap a la gola del llop, aquesta tragèdia majúscula que és Medea, segona aproximació de Lluís Pasqual al mite que va dirigir el 1979 amb Núria Espert de protagonista. Segurament més d’una generació té en Espert la seva Medea; la d’ara, la nostra, serà sens dubte Emma Vilarasau.
L’ALTAVEU FIDEL DE LA FRONTERA SUD
Títol: Mos Maiourum, la veu dels avantpassats
Creadors/intèrprets: Ireneu Tranis, Alba Valldaura i Mariona Naudin
Dia i lloc: La Villarroel (fins al 26 de maig)
Des de l’any 2000 s’ha comptabilitzat la mort de més de 35.000 persones al Mediterrani, 518 amb el que portem d’any. Són xifres incertes, que canvien pràcticament cada dia; fins i tot algú es pot estar ofegant ara mateix en escriure aquestes línies i mai no se’n trobi el cos. Aquest marcador de la mort de l’Europa fortalesa neix d’unes polítiques migratòries restrictives que tenen com a banc de proves des de fa anys la Frontera Sud de l’Estat espanyol. El projecte Mos Maiorum, la veu dels avantpassats puja a escena la complexitat d’aquesta realitat.
El mot “Gurugú” sona a onomatopeia simpàtica, d’aquelles que pronuncia de sobte un bebè; si acompanya el nom d’un bosc, la imaginació ens porta a un paradís acollidor ple de fades i animals fantàstics. La realitat de la Muntanya del Gurugú, però, és totalment contrària: un lloc hostil de pas des de l’Àfrica cap a Europa on es violen impunement els drets més bàsics des de fa anys; el punt geogràfic del Marroc que domina la ciutat espanyola de Melilla, espai de milers de migrants per intentar sobreviure miserablement en una mena de llimbs als quals la majoria de la societat gira l’esquena.
Quan el 1918 Kazimir Malèvitx pintava Blanc sobre blanc, poc podia imaginar que, dècades més tard, el quadre seria protagonista d’una obra teatral. Quan es va estrenar Art el 1994, tampoc Yasmina Reza podia intuir que la seva tercera obra seria la més representada d’un dramaturg viu. Fins avui, èxit arreu del món, repartiments consagrats i traducció a més de 30 idiomes. En català, curiosament, el debut és força recent. Estrena al Temporada Alta 2016, estada al Teatre Goya de Barcelona, actualment gira arreu de Catalunya i tornada al Goya a partir de la primavera vinent, just un segle després de la creació de l’obra pictòrica més coneguda del suprematisme rus.
La companyia Proyecto 43-2 acaba d’estrenar a Barcelona la darrera peça de la seva trilogia sobre el conflicte basc i la memòria col·lectiva. Una proposta escènica, la base de la qual són entrevistes a persones que han patit les conseqüències d’un conflicte polític que finalitzà el 2011 quan ETA abandonà les armes. Recerca i documentació per fer teatre, teatre polític per fer pedagogia, però sobretot una manera de treballar que neix de l’honestedat, el compromís amb els testimonis i la qualitat artística.
En plena natura, com si es tractés d’un pessebre o d’una instal·lació de clics que van de càmping, una petita comunitat escollida per Ell −“som poquets però suficients” – espera la fi del món. Vida austera, il·luminació de fotografia en color avinagrada i vestuari decorós. Omnipresència de la Missatgera escollida, àvia i mare contundent. S’hi escolta Bach i es crema el rock and roll, perquè Led Zeppelin és producte de l’Altre. Aquesta anècdota musical il·lustra a la perfecció el discurs integrista que amara la darrera obra de Llàtzer Garcia.
Títol: El metge de Lampedusa
Autor: Pietro Bartolo i Lidia Tilotta
Dramatúrgia i adaptació: Anna Maria Ricart
Direcció: Miquel Gorriz
Intèrpret: Xicu Masó
Dia i lloc: 14 d’octubre a l‘Espai Lliure
Si no existís, Pietro Bartolo (1956) seria un d’aquells personatges que el bon dramaturg vol inventar. Xicu Masó quedà fascinat en descobrir-lo a Llàgrimes de Sal (2016) de la periodista Lidia Tilotta i el mateix Bartolo, i ha decidit pujar-lo a escena en una magnífica adaptació d’Anna Maria Ricart. Potser sense haver-ne estat del tot conscient, l’actor i director contribueix a una de les màximes del doctor italià “vull que el meu missatge arribi”.
Notes d'escena. Crítica teatral 