Notes de Grec / 7: La insuportable traïció de la mare

EL TESTAMENTO DE MARÍA

 

El director de cinema Agustí Villaronga debuta al teatre −i signa també l’adaptació− del text de Com Tóibín El Testamento de María, novel·la publicada l’any passat que parteix del monòleg teatral del mateix autor escrit i estrenat a Dublín el 2011. Una peça que té com a eix central la figura de la mare de Jesucrist concebuda des d’una perspectiva molt similar a la que va adoptar José Saramago en la seva novel·la O Evangelho Segundo Jesus Cristo (1998), és a dir, ficcionar figures fundacionals de la cultura occidental des d’un punt de vista secular.

Notes de Grec / 6 Un bon joc de pòquer sense risc

LA PARTIDA 

 

La temporada del Teatre Romea en l’any en què fa 150 anys acaba igual que va començar: amb una comèdia situada en un espai escènic que representa un bar. Al setembre anàvem al negoci de l’obra francesa Un aire de família; ara, la coproducció amb el Grec que posa punt i final a la direcció artística de Julio Manrique al capdavant del teatre del carrer Hospital, ens situa al restaurant La Carta, un espai on el menjar és el de menys perquè l’important és la partida de pòquer que s’hi juga al soterrani.<

Notes de Grec 5 / Non PLUS ultra

NUMAX-FAGOR-PLUS

He seguit la carrera de Roger Bernat des dels temps de la General Elèctrica i he de confessar que de l’admirada sorpresa inicial vaig passar a una temporada que directament em provocava mandra. Però en els darrers temps, sempre que n’he vist un muntatge he pensat que m’interessa i molt el camí que ha emprès a la seva olla fent el que li dóna la gana. Amb Domini Públic /DIWO em va deixar bocabadada i del tot convençuda en veure com un públic adolescent s’entregava totalment al seu joc escènic. Ahir al Museu d’Arqueologia ho va tornar a aconseguir.

VELLS TEMPS

 

La influència de Harold Pinter (1903-2008) en l’escena contemporània és indiscutible. Una mostra és que aquesta temporada n’hem vist tres muntatges. El primer, Terra de Ningú, al TNC i dirigit per Xavier Albertí. Una proposta plantejada tan cerimonial i seriosa que ens va intimidar com a públic, de la qual, això sí, no podem oblidar la superba interpretació de Lluís Homar. Al Lliure, Xicu Massó ens va arrossegar fins a les profunditats de L’encarregat, un espectacle meravellós. Ara és Sergi Belbel qui debuta dirigint un text del dramaturg britànic, un muntatge de petit format que es pot veure a una Sala Beckett transformada radicalment com a espai escènic per a l’ocasió.

Notes de Grec / 3: Molt més que un globus

TRIPULA

La companyia Farrés Brothers i Cia. s’ha fet un nom a base de treball, pulcritud i imaginació en el sovint menystingut àmbit del teatre familiar. Els seus espectacles tenen la virtut d’enganxar amb la mateixa força a nens i adults. Tripula és la seva nova proposta i on s’ha vist ha deixat bocabadats públic i crítica. Sí, l’escenografia és espectacular i de dimensions immenses, i està realitzada en un iglú de vent, una construcció efímera feta amb tela de globus aerostàtic. Però que ningú no s’enganyi: només amb l’embolcall no es fa una proposta d’aquest calibre. Cal molt més per fer el ple, i aquest espectacle ho té tot.

Notes de Grec / 2: Excel·lència escènica

THE FOUNTAINHEAD

Vaig apostar en prèvia escrivint al Butxaca  d’aquest mes que si només hagués de triar un espectacle del Grec d’enguany seria The fountainhead després de l’impacte que em van causar les Roman Tragedies l’estiu passat. I sí, passades les quatre hores d’espectacle, en holandès i amb subtítols, el que vaig veure ahir al vespre al Teatre Lliure encara ressona amb força al meu cap. Per tant que ningú no es faci enrere, especialment qui no hagi vist en acció els Toneelgroep Amsterdam capitanejats per Ivo van Hove, perquè hi ha molt poques possibilitats de gaudir de l’excel·lent treball d’aquesta companyia. The Fountainhead és el seu darrer espectacle, estrenat fa molt poc a Holanda i que d’aquí a quatre dies aterra al festival d’Avinyó.

Notes de Grec / 1 La autotrampa de la Fura

M.U.R.S

App descarregada, mòbil amb bateria al màxim i cap al Castell de Montjuïc a viure el primer espectacle de la història concebut per a smartphone. I sí, no és gens estrany que sigui fruit de la imaginació de La Fura dels Baus i que el repte hagi aconseguit aplegar quatre dels seus fundadors per dirigir de nou junts, ja que fa molt temps que sota el paraigua del nom de la companyia cadascú desenvolupa el seu art individual.