Romandre a la zona de confort

Títol: Els cors purs
Autor: Joseph Kessel, basat en la novel·la de Mary de Cork
Direcció: Oriol Broggi
Intèrprets: Miranda Gas, Borja Espinosa, Jacob Torres
Dia i lloc: Dijous, 12 de maig  al Teatre Romea

La tropa de La Perla 29 ha tornat a agafar els trastets per instal·lar-se al Romea. Si amb L’orfe del clan dels Zhao portava la sorra que tant els caracteritza i ens endinsava en un conte xinès, ara són metres de roba blanca per emular l’ambient la nevada Irlanda de principis del segle XX. Però que ningú esperi l’espectacularitat i, sobretot, la riquesa teatral de l’anterior visita al carrer Hospital.

El monòleg del borratxo

Títol: Plató ha mort
Autor: Manuel Dueso
Director: Manuel Dueso, Vicky Mullor-Caballé
Intèrprets: Manuel Dueso, Dobrin Plamenov
Dia i lloc: Diumenge 22 de novembre, al Teatre Romea

El públic de Plató ha mort ha de tenir paciència. D’aquella del cambrer que aguanta amb rictus servicial el monòleg del borratxo habitual. Aquesta és exactament la situació: un client (Manel Dueso) i un jove cambrer esgotat que vol tancar (Dobrin Plamenov) a l’espai ideal, el bar del Romea.

Dueso, també autor, és qui desgrana records de família, presumeix d’experiència, té ínfules literàries i, entre cigarret i cigarret, demana copes amb beuratges diferents. El temps s’escola lentament, el ritme cau a la monotonia absoluta. I Plató? Doncs ni compareix ni se l’espera. Bé, sí, com a referència en parlar de la bellesa de les dones i en un somni que es tornarà malson. Perquè res és el que sembla, i no serà fins a un cop d’efecte final quan l’horror fa acte de presència i la sordidesa amara tot l’ambient.

Exercici interpretatiu superb de Dueso, rèplica correcta de Plamenov.

Text publicat a la revista Butxaca, desembre de 2015

Autor novell triomfa amb un repartiment excel·lent

Títol: Els veïns de dalt
Autoria i direcció: Cesc Gay
Intèrprets: Pere Arquillué, Nora Navas, Jordi Rico, Àgata Roca
Dia i lloc: Dimecres 22 d’abril (fins al 17 de maig) al Teatre Romea

La primavera ha arribat al Romea en forma de comèdia d’èxit. Durant la setmana Santa es van batre rècords d’ocupació, i l’assistència de públic continua a més que bon ritme. La fórmula és un espectacle agraït, d’aquells que es pot recomanar a qualsevol tipus d’espectador, ja sigui assidu al teatre o que no el trepitgi només que un cop a l’any.

Retorn al passat

Autor: Jean Racine
Direcció i traducció: Sergi Belbel
Intèrprets: Emma Vilarasau, Mercè Sampietro, Lluís Soler, Xavier Ripoll, Jordi Banacolocha, Queralt Casasayas, Gemma Martínez
Dia i lloc: Dilluns, 25 de gener (fins al 15 de març) al Teatre Romea

Es veu que hi havia un temps que al teatre es declamava i el volum dels intèrprets acostumava a ser alt i la dicció impostada, especialment a l’hora de representar clàssics i peces en vers. M’ho han explicat sempre els crítics més grans que jo, perquè servidora no ho ha viscut. Excepcionalment, i he de reconèixer que ja fa més d’una dècada, només havia copsat aquesta manera de fer teatre amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico quan ens visitava a Barcelona. Perquè aquí, al teatre català, aquesta tradició s’havia deixat enrere.

Desde Berlín. Tributo a Lou Reed

Autor: Juan Villoro, Juan Cabestany, Pau Miró Director: Andrés Lima Intèrprets: Nathalie Poza i Pablo Derqui

Del 9 de setembre al 19 d’octubre al Teatre Romea

 

El Teatre Romea enceta temporada amb un espectacle protagonitzat per Nathalie Poza i Pablo Derqui que endinsa l’espectador a l’univers màgic, contradictori i extremadament brillant de Lou Reed, qui ha marcat tants i tants artistes de totes les disciplines els últims 60 anys. Escrivim en prèvia a la revista Butxaca del mes de setembre:

http://www.butxaca.com/ca/teatre/cartellera/details/desde-berlin-tributo-a-lou-reed/20039

El blues del desarrapat

Títol: La nit just abans dels boscos
Autor: Bernard-Marie Koltès
Direcció: Roberto Romei
Intèrpret: Òscar Muñoz
Dia i lloc: Dissabte 26 d’octubre (fins al 24 de novembre) al Teatre Romea

Ei tu, sí tu, em crida un esparracat des de l’altra banda de vorera. Podria ser qualsevol dels que em demanen tabac o diners quan creuo el pati de la Biblioteca de Catalunya la majoria dels matins que m’hi arribo a estudiar. Però aquest m’increpa, a mi i la resta del grup al carreró de la vora del Romea, ho fa de nit sota un fanal, un dissabte de sessió golfa teatral enmig del anar i venir de colles que es passegen per celebrar la victòria del Barça i de parelles de turistes que tornen a l’hotel, davant la porta del qual assistim a l’inici de La nit just abans dels boscos de Bernard-Marie Koltès. No, no és aquesta una representació qualsevol.

Divertimento familiar

Autoria: Agnès Jaoui i Jean-Pierre Bacri
Traducció: Alejandra Herranz i Pau Durà
Direcció: Pau Durà
Intèrprets: Francesc Orella, Maife Gil, Ramon Madaula, Cristina Genebat, Àgata Roca i Jacob Torres
Dia i lloc: Dissabte 12 d’octubre (fins al gener) al Teatre Romea

Marcant la diferència respecte l’anterior, el Romea enceta enguany la temporada amb una comèdia d’èxit. Estrenada a França el 1994, portada al cinema pel mateix equip –el duet de dramaturgs i intèrprets Agnès Jaoui i Jean Pierre Bacri– i traduïda a diferents idiomes, ara per primer cop al català, Un aire de família suposa també el debut com a director, molt encertat, de l’actor Pau Durà. Un espectacle que té el favor del públic –la funció que hem assistit era de les de platea plena– i que apunta a ser dels més vistos de la temporada actual gràcies al repartiment escollit.

L’home que volia ser gos

Títol: Roberto Zucco
Autor: Bernard-Marie Koltès
Traducció: Cristina Genebat
Direcció: Julio Manrique
Intèrprets: Pablo Derqui, Cristina Genebat, Ivan Benet, Maria Rodríguez, Xavier Boada, Rosa Gámiz, Xavier Ricart, Oriol Guinart
Dia i lloc: 21 de febrer (fins al 21 d’abril) al Teatre Romea 

Fa 20 anys s’estrenava a Barcelona Roberto Zucco, obra pòstuma de Bernard-Marie Koltès (1948-1989) dirigida per Lluís Pasqual i amb Eduard Fernández com a protagonista. Un muntatge que quedà en la memòria teatral dels qui el van veure per l’impacte que causà. A l’estrena al Romea els espectadors es dividien entre aquells que tenien un referent i la resta, entre els quals ens hi comptem, que igual que l’equip de Julio Manrique ens hem estrenat amb aquest tràgic personatge, esdevingut mite de la dramatúrgia contemporània del segle XX, un text que impressiona per la construcció del personatge, la poètica de la paraula i el domini de l’escriptura de monòlegs i aparents diàlegs que signa l’autor.

María Moliner: la llibertat de la paraula

Títol: El diccionario
Autor: Manuel Calzada Pérez
Direcció: José Carlos Plaza
Intèrprets: Vicky Peña, Helio Pedregal i Ander Iglesias
Dia i lloc: 17 de gener (fins al 10 de febrer) al www.teatreromea.com

Persistents aplaudiments, algunes ovacions i bona part dels assistents dempeus al final de l’estrena de El diccionario, espectacle no programat al Romea, però que a causa de la suspensió de Forests de Calixto Bieito arriba del Teatro de la Abadía, després posar-se crítica i públic a la butxaca. Bona elecció del director artístic del Romea, Julio Manrique, que ens dóna l’oportunitat de gaudir de teatre madrileny amb un muntatge que hauria d’esgotar cada vespre les entrades per diversos motius, el principal dels quals és la magnífica interpretació que fa Vicky Peña de Maria Moliner (1900-1981), l’autora del Diccionario de uso del español convertida en fascinant personatge teatral per Manuel Calzada Pérez.

Duel d’alt nivell a l’aula

Títol: Oleanna
Autor: David Mamet
Direcció: David Selvas
Intèrprets: Ramon Madaula i Carlota Olcina
Dia i lloc: 6 d’octubre (fins al 2 de desembre) al www.teatreromea.com

El Romea encara la tardor amb una proposta que es mereix el favor del públic, Oleanna de David Mamet, estrenada el 1992. Un text que de fons planteja la impossibilitat de la comunicació entre dues persones situant l’acció en la relació entre un professor universitari i una alumna que ha suspès un treball.  Qui no ha tingut un professor que predicava un ensenyament lliure i oposat a l’ortodòxia però a l’hora de la veritat només oferia la seva pròpia bibliografia com a eina per a superar l’assignatura? Qui no ha tingut una alumna només interessada en obtenir un aprovat encara que no hagi entès res de la matèria impartida?