Una comèdia més

Títol: L’electe
Autor: Ramon Madaula
Direcció: Jordi Casanovas
Intèrprets: Ramon Madaula, Roger Coma

Dia i lloc: 29 de març (fins al 7 de maig) a la Sala Muntaner

Després del debut teatral com autor amb Coses nostres, l’actor Ramon Madaula torna a la dramatúrgia amb L’electe, comèdia per a dos personatges protagonitzada per ell mateix i Roger Coma. Un diàleg de punt de partida típic del gènere, aquella situació banal que desencadenarà l’acció.

La tendra pallassa de missatge contundent

Títol: Paradís Pintat
Autor: Ferrucio Cainero i Pepa Plana
Direcció: Ferrucio Cainero
Intèrprets: Pepa Plana
Dia i lloc: Dimecres, 25 de gener (fins al 19 de febrer) a la Sala Muntaner

Vint anys a escena i el seu nas roig continua lluent com el primer dia. Hores i bolos arreu del món, des del teatre més petit fins a la gran producció amb el Circ du Soleil. Pepa Plana és la pallassa, la pallassa és Pepa Plana, autènticament indestriables, de mirada sincera dins i fora de l’escenari. És una rara avis del nostre panorama escènic: dona, pallassa i que fa espectacles per adults. Només per això ja s’hauria d’anar a veure Paradís pintat, el seu darrer treball. Petit format d’un humor i una sensibilitat només apta per a públic sense prejudicis.

Un dilema curiós per debutar en la comèdia comercial amb èxit

Títol: El Test
Autor: Jordi Vallejo
Direcció: Cristina Clemente
Intèrprets: Sergio Caballero, Clàudia Costas, Carme Poll i David Vert
Dia i lloc: Divendres, 13 de gener (fins al 22) a la Sala Muntaner

Fa un parell de temporades el director de cine Cesc Gay debutava a l’escena teatral amb Els veïns de dalt, una comèdia d’aquelles de trobada per sopar entre dues parelles on, a partir d’una anècdota insignificant o un fet que serveix de detonant, la situació es va embolicant fins mostrar una cara de la realitat molt menys amable. Aquesta mena d’actualització de la “comedia de tresillo” ha fet fortuna arreu amb referents tan clars com Yasmina Reza, per exemple amb Un deu salvatge.

Dues actrius majúscules per a un complex univers en femení

Títol: L’alè de la vida
Autor: David Hare
Traducció: Mònica Bofill
Adaptació: Mònica Bofill i Magda Puyo
Direcció: Magda Puyo
Intèrprets: Mercè Arànega i Anna Güell
Dia i lloc: Diumenge, 8 de febrer (fins al 7 de març) a la Sala Muntaner

És un diumenge fred d’hivern i no ve gaire de gust sortir de casa, però finalment decidim arrecerar-nos en un teatre. Es veu que no som els únics perquè la Sala Muntaner està plena com un ou. La proposta d’entrada és atractiva: el nou muntatge de la companyia Q-Ars teatre, un text de l’anglès David Hare (1947) i una història d’aquelles que a priori desperten la curiositat: la trobada entre la que fou esposa (Frances) i l’amant durant dècades (Madeleine) d’un home que les ha deixat a totes dues per una noia molt més jove. 

Veus de luxe per cantar la postguerra

Títol: Paradís
Direcció: Martí Torras
Dramatúrgia: Martí Torras i Divinas
Text: Marilia Samper
Intèrprets: Divinas (Carla Móra, Marta Móra i Irene Ruíz)
Dia i lloc: Diumenge, 11 de gener (fins al 25) a la Sala Muntaner

Fa deu anys Carla Móra, Marta Móra i Irene Ruíz emprenien aventura com a companyia amb el suggerent nom Divinas. El trio es caracteritza per construir espectacles musicals d’estètica retro a base de melodies de la primera meitat del segle XX. Havíem vist el seu deliciós Chocolat a ritme de swing, una història inspirada en els famosos trios femenins que van triomfar als Estats Units durant els anys 30 del segle passat en plena Depressió.

De com rejovenir un clàssic i sortir-se’n amb èxit

Títol: Stockmann
Dramatúrgia i direcció: Oriol Tarrasón
Intèrprets:  Annabel Castan, Bernat Quintana, Pep Ambròs, Mireia Illamola, Arnau Puig
Dia i lloc: Dissabte 8 de juny (fins al 16) a la Sala Muntaner

El Dr. Stockmann, protagonista d’Un enemic del poble d’Henrik Ibsen (1828-1906), torna a la nostra cartellera en versió lliure gràcies a la companyia Les Antonietes.  Un muntatge reeixit que ahir al vespre omplia fins a dalt la Sala Muntaner.  Una proposta minimalista, tant des d’un punt de vista formal com de contingut. Respecte la forma, ja amb el títol, reduït al cognom del personatge,  i també amb una posada en escena d’espai buit,  només ocupada per unes copes de còctel disposades arreu, cinc cadires blanques, un micro i una pissarra, petja de directors com Thomas Ostermeier o Àlex Rigola; en el contingut, una dramatúrgia respectuosament desacomplexada d’Oriol Tarrassón, qui signa també una àgil direcció d’actors.

L’implacable enemic d’Amélie Nothomb

Títol: Cosmètica de l’enemic
Autor: Amélie Nothomb
Dramatúrgia i traducció: Pablo Ley 
Direcció: Magda Puyo 
Intèrprets: Lluís Soler i Xavier Ripoll
Dia i lloc: 25 de gener (fins al 24 de febrer) al www.salamuntaner.com

Vaig descobrir la literatura inclassificable i reactiva d’Amélie Nothomb (1967) amb la seva primera novel·la Higiene de l’assassí, lliçó per a qualsevol periodista sobre l’anomenat “art de l’entrevista”. Mentre la llegia me l’anava imaginant com una obra de teatre on lliuraven un combat demolidor el periodista de torn i l’implacable entrevistat, l’escriptor Prétextat Tach, nom de fonètica evocadora d’un dels protagonistes d’aquesta Cosmètica de l’enemic, Textor Texter, que ara arriba a escena per primer cop en català a la Sala Muntaner.