Arxiu de la categoria: Sala Muntaner

Una comèdia més

Títol: L’electe
Autor: Ramon Madaula
Direcció: Jordi Casanovas
Intèrprets: Ramon Madaula, Roger Coma
Dia i lloc: 29 de març (fins al 7 de maig) a la Sala Muntaner

Després del debut teatral com autor amb Coses nostres, l’actor Ramon Madaula torna a la dramatúrgia amb L’electe, comèdia per a dos personatges protagonitzada per ell mateix i Roger Coma. Un diàleg de punt de partida típic del gènere, aquella situació banal que desencadenarà l’acció. Trobada de teva-meva entre un polític i un psiquiatra on el primer vol una solució ràpida a la seva picor al nas a base d’una pastilla salvadora i el segon treu la llibreta de la psicoanàlisi per viatjar al més profund. Res de nou en aquesta escenografia que ens situa en el despatx del polític, típic text que fa que el públic rigui a base d’una bona dosi de tòpics i que se’n surt perquè li apreciem que no tingui cap pretensió més. Sí que se li pot reconèixer cert mèrit en fer humor amb institucions i empreses cabdals del país, a més de deixar anar alguna sentència hilarant com “Catalunya ha de passar de la paranoia sistemàtica al deliri controlat”.

L’interès de L’electe, doncs, rau en el recital interpretatiu dels dos protagonistes gràcies a l’àgil direcció de Jordi Casanovas. Roger Coma treu tot el suc a la seva gestualitat i a la ingenuïtat del personatge, mentre que Ramon Madaula dibuixa un bon equilibri de doctor seriós i murri.

Sinopsi
Un jove polític acaba de ser escollit president. En poques hores ha de pronunciar el seu discurs d’investidura, però cada vegada que l’assaja un terrible tic deforma la seva cara de manera tan ridícula com hilarant. El psiquiatra només té unes poques hores per resoldre aquest aparent trastorn i evitar que el president electe faci un ridícul espantós en la seva primera compareixença.

Article publicat a Butxaca (abril 2017)

Anuncis

La tendra pallassa de missatge contundent

Títol: Paradís Pintat
Autor: Ferrucio Cainero i Pepa Plana
Direcció: Ferrucio Cainero
Intèrprets: Pepa Plana
Dia i lloc: Dimecres, 25 de gener (fins al 19 de febrer) a la Sala Muntaner

Paradís Pintat de Pepa Plana

Vint anys a escena i el seu nas roig continua lluent com el primer dia. Hores i bolos arreu del món, des del teatre més petit fins a la gran producció amb el Circ du Soleil. Pepa Plana és la pallassa, la pallassa és Pepa Plana, autènticament indestriables, de mirada sincera dins i fora de l’escenari. És una rara avis del nostre panorama escènic: dona, pallassa i que fa espectacles per adults. Només per això ja s’hauria d’anar a veure Paradís pintat, el seu darrer treball. Petit format d’un humor i una sensibilitat només apta per a públic sense prejudicis.

Continua llegint

Un dilema curiós per debutar en la comèdia comercial amb èxit

Títol: El Test
Autor: Jordi Vallejo
Direcció: Cristina Clemente
Intèrprets: Sergio Caballero, Clàudia Costas, Carme Poll i David Vert
Dia i lloc: Divendres, 13 de gener (fins al 22) a la Sala Muntaner

El test. Comèdia agredolça debut de Jordi Vallejo com autor

Fa un parell de temporades el director de cine Cesc Gay debutava a l’escena teatral amb Els veïns de dalt, una comèdia d’aquelles de trobada per sopar entre dues parelles on, a partir d’una anècdota insignificant o un fet que serveix de detonant, la situació es va embolicant fins mostrar una cara de la realitat molt menys amable. Aquesta mena d’actualització de la “comedia de tresillo” ha fet fortuna arreu amb referents tan clars com Yasmina Reza, per exemple amb Un deu salvatge.

Jordi Vallejo és el darrer guionista audiovisual que s’ha iniciat en l’escriptura teatral. El Test ja té una temporada de vida, ha tornat aquest desembre a la Muntaner per continuar gira per Catalunya i es representa a Madrid des del setembre passat. El muntatge en català compta amb una direcció àgil i encertadíssima pel que fa al moviment dels intèrprets de Cristina Clemente, i un espai escènic de Jordi Casanovas molt adient per representar el pis de luxe, un milió d’euros trinco trinco, en el qual es desenvolupa l’acció.

L’esquer indiscutible de la peça és que l’espectador ja sap el dilema al que s’hauran d’enfrontar els protagonistes: acceptar 100.000 euros a l’instant o esperar deu anys fins que es convertiran en un milió. Pregunta aquesta que ja convida a pensar i fer debat entre el públic. Vallejo trena la dramatúrgia a partir d’un experiment psicològic molt utilitzat, el Test de la llaminadura. Consisteix en posar una llaminadura davant una criatura i preguntar-li si se la vol menjar o esperar un quart d’hora per tenir-ne dues. Per tant, El Test és la versió adulta i teatral on els diners són la llaminadura màxima.

La decisió davant el repte és el marc de tota una sèrie de trames i temàtiques com la relació de parella, l’amistat, l’èxit professional o la coherència ideològica que l’autor serveix a bon ritme, en ocasions en rèpliques previsibles i en general de manera que qualsevol espectador s’hi podrà reconèixer. Cal destacar la caricaturització que fa d’uns personatges ja per naturalesa arquetípics: la psicòloga d’èxit mediàtic que poc té a veure amb una professional seriosa; el tauró de les finances que s’ha fet immensament ric especulant; la militant d’ONG que es vol mantenir fidel a la seva ideologia durant les 24 hores i el que socialment se’l considera un fracassat.

El repartiment ha canviat al llarg dels mesos. David Vert es manté des del principi, fet que li dóna un plus de seguretat en el personatge d’Hèctor i serveix de referència per a la resta d’intèrprets. Sergio Caballero i Carme Poll ofereixen un treball correcte i d’acord amb la seva experiència mentre que Clàudia Costas, a qui veiem a escena per primer cop, encara ha de baixar certa tensió per fer del tot versemblant a Berta, la dubtosa psicòloga.

El Test és un debut encertat, una obra que pot tenir perfectament llarga trajectòria, un exemple més de la comèdia escrita des d’una fórmula comercial per fer passar una estona distesa i alhora emportar-se alguna reflexió interessant sobre la naturalesa humana.

Dues actrius majúscules per a un complex univers en femení

Títol: L’alè de la vida
Autor: David Hare
Traducció: Mònica Bofill
Adaptació: Mònica Bofill i Magda Puyo
Direcció: Magda Puyo
Intèrprets: Mercè Arànega i Anna Güell
Dia i lloc: Diumenge, 8 de febrer (fins al 7 de març) a la Sala Muntaner

1-15239

És un diumenge fred d’hivern i no ve gaire de gust sortir de casa, però finalment decidim arrecerar-nos en un teatre. Es veu que no som els únics perquè la Sala Muntaner està plena com un ou. La proposta d’entrada és atractiva: el nou muntatge de la companyia Q-Ars teatre, un text de l’anglès David Hare (1947) i una història d’aquelles que a priori desperten la curiositat: la trobada entre la que fou esposa (Frances) i l’amant durant dècades (Madeleine) d’un home que les ha deixat a totes dues per una noia molt més jove.  Continua llegint

Veus de luxe per cantar la postguerra

Títol: Paradís
Direcció: Martí Torras
Dramatúrgia: Martí Torras i Divinas
Text: Marilia Samper
Intèrprets: Divinas (Carla Móra, Marta Móra i Irene Ruíz)
Dia i lloc: Diumenge, 11 de gener (fins al 25) a la Sala Muntaner

Paradís. Roger Llonch

Fa deu anys Carla Móra, Marta Móra i Irene Ruíz emprenien aventura com a companyia amb el suggerent nom Divinas. El trio es caracteritza per construir espectacles musicals d’estètica retro a base de melodies de la primera meitat del segle XX. Havíem vist el seu deliciós Chocolat a ritme de swing, una història inspirada en els famosos trios femenins que van triomfar als Estats Units durant els anys 30 del segle passat en plena Depressió.

Continua llegint

De com rejovenir un clàssic i sortir-se’n amb èxit

Títol: Stockmann
Dramatúrgia i direcció: Oriol Tarrasón
Intèrprets:  Annabel Castan, Bernat Quintana, Pep Ambròs, Mireia Illamola, Arnau Puig
Dia i lloc: Dissabte 8 de juny (fins al 16) a la Sala Muntaner

Foto_David_TarrasonEl Dr. Stockmann, protagonista d’Un enemic del poble d’Henrik Ibsen (1828-1906), torna a la nostra cartellera en versió lliure gràcies a la companyia Les Antonietes.  Un muntatge reeixit que ahir al vespre omplia fins a dalt la Sala Muntaner.  Una proposta minimalista, tant des d’un punt de vista formal com de contingut. Respecte la forma, ja amb el títol, reduït al cognom del personatge,  i també amb una posada en escena d’espai buit,  només ocupada per unes copes de còctel disposades arreu, cinc cadires blanques, un micro i una pissarra, petja de directors com Thomas Ostermeier o Àlex Rigola; en el contingut, una dramatúrgia respectuosament desacomplexada d’Oriol Tarrassón, qui signa també una àgil direcció d’actors.

Continua llegint

L’implacable enemic d’Amélie Nothomb

Títol: Cosmètica de l’enemic
Autor: Amélie Nothomb
Dramatúrgia i traducció: Pablo Ley 
Direcció: Magda Puyo 
Intèrprets: Lluís Soler i Xavier Ripoll
Dia i lloc: 25 de gener (fins al 24 de febrer) al www.salamuntaner.com
Foto: David Ruano

Vaig descobrir la literatura inclassificable i reactiva d’Amélie Nothomb (1967) amb la seva primera novel·la Higiene de l’assassí, lliçó per a qualsevol periodista sobre l’anomenat “art de l’entrevista”. Mentre la llegia me l’anava imaginant com una obra de teatre on lliuraven un combat demolidor el periodista de torn i l’implacable entrevistat, l’escriptor Prétextat Tach, nom de fonètica evocadora d’un dels protagonistes d’aquesta Cosmètica de l’enemic, Textor Texter, que ara arriba a escena per primer cop en català a la Sala Muntaner.

Continua llegint