L’essència

Títol: Orlando
Direcció i escenografia: Guy Cassiers
Adaptació i interpretació: Katelijne Damen
Dia i lloc: divendres 29 de novembre a El Canal (Factoria Cultural Coma Cros)

Ahir al vespre el Temporada Alta acollia l’estrena a l’Estat espanyol de la darrera proposta de Guy Cassiers (1960), un dels referents de l’escena europea contemporània. Els muntatges del director flamenc es caracteritzen per l’ús personal que fa de les imatges, una direcció acuradíssima dels intèrprets i per portar a escena obres literàries. Funció única a Salt per gaudir Orlando, la novel·la de Virgínia Wolf publicada el 1928.

Un espectacle que en menys de dues hores condueix l’espectador cap a l’essència: de la paraula literària, del teatre i de la imatge. Una sola actriu, una escenografia pràcticament buida, un espai sonor minimalista i una direcció mil·limètrica que flueixen amb la naturalitat de les coses senzilles i quotidianes.

L’adaptació de la novel·la de Wolf feta per l’actriu protagonista Katelijne Damen resta fidel a la història sense trair cap aspecte de l’original. Igual que el personatge Orlando amb la ploma a la mà escrivint i reescrivint el poema “El Roure” al llarg de tres segles, imaginem Damen davant l’ordinador treballant-ne l’adaptació. Aquesta interiorització i amor pel text es posa de manifest en la seva titànica interpretació. Com si es tractés d’una fada d’infantesa que ens explica una història a la vora del llit, allunyant-se de qualsevol declamació o impostura teatralitzada, la protagonista narra el monòleg sospesant cada mot, lliurant-lo al públic des del més profund del seu ésser, imprimint-ne els matisos necessaris, tant si personifica Orlando com el seu biògraf. No cal saber ni un borrall de neerlandès per copsar l’estructura sintàctica de cada frase, una impressió realment extraordinària per a l’espectador, que en menys de cinc minuts quedarà atrapat fins al final en la història. Alhora, cada gest o moviment del cos s’escola amb una subtilesa i harmonia acord amb la direcció d’artesà a què ens té acostumats Cassier, que en aquesta ocasió també hi afegeix certs components abstractes acord amb l’estil que vol imprimir a la poètica del text. En aquest espectacle, a més, l’autèntica complicitat entre director i intèrpret és tot un regal per al públic.

Només amb aquesta actriu i la seva interpretació Orlando ja es pot qualificar d’espectacle brillant. Però Cassier hi afegeix un dels llenguatges que més domina i gaudeix, la imatge. La proposta audiovisual, lluny de ser un simple ornament, es converteix en peça fonamental per narrar el pas del temps de la novel·la i també del seu protagonista. Un conjunt visual que apunta a dues fonts. D’una banda el concepte d’iconografia bastida a la manera humanista d’Aby Warburg: conjunt que domina l’escena a base d’il·lustracions, mapes o fotografies que es multiplica i multiplica i fa de mirall i oscil·la del pla detall al general i abasta tant la tradició d’occident com la d’orient. De l’altra, el vídeoart, sobretot en els moments en què diferents parts del cos de l’actriu són projectades en directe, alentides i posteriorment congelades.

Experiència teatral memorable per a un dels personatges més complexos i inquietants de la literatura del segle XX, que a partir d’ara, serà impossible no evocar-lo amb el rostre de Katelijne Damen i la mirada sempre complexa de Guy Cassiers.