Joves que se’n van de festa amb Txékhov

Títol: La norma de l’extinció. A partir de Platònov d’Anton Txékhov
Direcció i adaptació: Pau Masaló
Intèrprets: Cristina Arenas, Eduard Autonell, Marina Congost, Toni Guillemat, Pau Masaló, Aleix Melé, Gerard Nel·lo, Júlia Rodón
Espai, il·luminació i vestuari: Mireia Cardús, Alba Macfarlane
Espai sonor i música en directe: Gerard Nel·lo
Dia i lloc: Diumenge, 21 de setembre (fins al 5 d’octubre) al Círcol Maldà

norma_extinció_elisa abión
El Círcol Maldà enceta temporada amb dos espectacles en cartell. D’una banda La nit just abans dels boscos, amb un Òscar Muñoz rotund. Una reposició que qui se la va perdre hauria de repescar. De l’altra, el segon muntatge de la jove companyia Ignífuga, que hem descobert amb aquesta adaptació rejovenida de Platònov de Txèkhov de títol suggerent: La Norma de l’extinció. Un espectacle que recomanem per diversos motius.

D’entrada s’ha de celebrar que hi hagi noves companyies, cal deixar-se sorprendre i escoltar les seves propostes. Si ho fan mirant als clàssics la cosa ja té un punt d’agosarat, tot i que tenim casos reeixits en els darrers anys com el de Les Antonietes. Si a més trien Platònov i plantegen una reescriptura a partir dels personatges joves de la peça amb la intenció de qüestionar una generació que es preocupa més per viure el present que mirar cap a un futur imminent, està clar que també s’estan qüestionant la seva pròpia existència. L’objectiu era contraposar diversió i responsabilitat, hipocresia social i honestedat. I se’n surten gràcies a una posada en escena sense pretensions que destil·la autenticitat i a un bon exercici de dramatúrgia, encara que pel meu gust haurien pogut aplicar més tisora a la part final.

L’estructura de l’espectacle es basa en narrar una nit de festa, una trobada per celebrar l’arribada de l’estiu amb molt d’alcohol, música i passió en una finca que els propietaris estan a punt de perdre perquè no poden pagar els deutes. Una vetllada de ritme trepidant en la qual el seductor Platònov i les pulsions amoroses dels personatges femenins aportaran la part més fresca i lleugera (encara que les dones en quedem bastant mal parades) al debat sobre com afrontar la vida que Txèkov planteja en aquesta obra.

L’espai del Círcol Maldà afavoreix molt aquesta història d’acomodats en decadència, igual que la concepció de l’espai on una taula enorme, pocs però ben escollits objectes d’utilleria i unes projeccions d’imatges molt encertades aconsegueixen endinsar l’espectador en un ambient que recull certa fascinació pel segle XIX i l’estètica de videoclip actual.

Tot el que hem dit fins ara, però, no tindria sentit sense el principal motor d’aquesta proposta: la direcció clara de Pau Masaló, i la força de les interpretacions. Un treball de conjunt molt vitalista i ben definit, en el qual és just destacar l’aportació individual d’Aleix Melé com el protagonista Platònov i de Júlia Rodón en el paper de l’amfitriona Anna Petrovna Voinítzeva.

La norma de l’extinció és un espectacle per a públic teatral curiós, però sobretot és una bona manera d’apropar les arts escèniques, en aquest cas un clàssic, a joves d’aquells que no trepitgen un teatre si no és excepcionalment. Aquí va doncs un repte per ells: anar-se’n de festa amb Txèkhov i amb uns companys de generació que plantegen reflexions i sentiments que de ben segur reconeixeran com a propis.

 

 

Anuncis

Un pensament sobre “Joves que se’n van de festa amb Txékhov

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s