Excel·lent comèdia negra

Títol: El Rei Borni
Autoria i direcció: Marc Crehuet
Intèrprets: Xesc Cabot, Miki Esparbé, Alain Hernández, Ruth Llopis i Betsy Túrnez
Dia i lloc: Dimecres 4 de setembre (fins al 12 de setembre) al BARTSEl Rei Borni

Com aquell qui no vol la cosa i sense fer escarafalls, la Sala Flyhard no només es consolida com a petit centre de producció i exhibició de les novetats de la dramatúrgia catalana contemporània, sinó que a més, els espectacles que s’hi estrenen tenen vida més enllà. Ara mateix tenim com a exemple dues propostes: Smiley, que torna al Capitol i El Rei Borni, al BARTS fins la setmana propera. Marc Crehuet signa aquesta excel·lent comèdia negra que va triomfar la temporada passada, ha passat amb èxit per Madrid i ara es pot tornar a veure a Barcelona. Ahir van penjar el cartell d’exhaurides les entrades, fet que ens fa pensar en què si alguna cosa s’ho val el públic respon.

En aquest cas no es tracta d’una comèdia fàcil de traç gruixut com Totes les parelles ho fan, de la qual ja vam parlar. Al contrari, Creuhet s’apunta a un gènere per enfrontar-nos a una situació dramàtica, què bèssstiaaaa diria Tortell Poltrona: què passaria si es coneguessin un mosso d’esquadra antiavalots i un manifestant a qui l’anterior ha buidat un ull disparant una pilota de goma durant una manifestació, durant un sopar que han organitzat les seves parelles, amigues de fa anys?
Amb aquest punt de partida que d’entrada pot semblar salvatge es construeix una història que va més enllà dels bons i els dolents, que fuig del maniqueisme com de la pesta i vistes les reaccions, atrapa l’espectador d’inici a fi. Són diversos els encerts d’aquest muntatge: un text valent, una direcció i posada en escena àgil i inclusiva amb el públic i uns intèrprets fantàstics.

Des d’una perspectiva de la dramatúrgia ens ha resultat interessantíssim que l’autor esculli com a motor la relació entre les dues amigues que fa temps que no es veuen i volen tornar a reactivar la seva amistat, per això la història es desenvolupa sobretot a la casa d’una parella protagonista, en ple espai domèstic i privat. D’aquesta manera els diàlegs quotidians potencien la paradoxa a què es veuen abocats els dos personatges masculins.

Embolcallant el cas concret de la relació mosso d’esquadra – manifestant s’enlaira el context de crisi, personificat en un cinquè personatge les intervencions del qual s’inicien com una notícia de televisió sobre la crisi, passant per la buidor del míting del polític sobre l’austeritat fins a l’evolució d’aquest discurs tan actual convertit en soroll que fereix l’espectador. Un recurs molt ben plantejat pel director que interpreta amb naturalitat Xesc Cabot. La resta dels actors ofereixen un treball coral molt ben equilibrat, adient en el to de comèdia però amb alguns punts dramàtics i jugat amb complicitat.

Destaquem Alain Hernández per la seva contundència tan a nivell físic com emocional en el rol del mosso antiavalot i el descobriment de les dues actrius, Ruth Llopis i Betsy Túrnez a qui caldrà seguir de ben a prop.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s